domingo, 15 de febrero de 2015

Resenya literària: Les hores detingudes (Català)

Fitxa bibliogràfica



Títol: Les hores detingudes
Autor(a): Ramon Solsona
Nacionalitat: Catalana
Editorial: Quaderns Crema
Data de publicació: Desembre 1993
Saga: Autoconclusiu
Pàgines: 184
Gènere: Drama, novel·la




Sinopsi de l'editorial

Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d’atenció en la memòria d’un jove vidu, en l’intent de fixar el fulgor d’una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s’enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes es converteix d’aquesta manera en l’exploració d’un sentiment tan antic com el dolor de l’absència.

Opinió personal (sense spoilers)


Aquest cop estic fent una ressenya, a més de en català, conjuntament amb un parell d'amigues meves. La raó? Hem hagut de llegir aquest llibre per un treball de classe: el·laborar un booktrailer. Amb l'avinentesa hem aprofitat per escriure aquesta entrada i donar-vos la nostra opinió sobre la novel·la.

Heu de saber que el llibre no està replet de successos, problemes, enigmes, etc. Més aviat és un conjunt de reflexions. La novel·la gira al voltant d'un trist accident: la mort d'una dona. Al llarg de les seves pàgines podem veure les seves últimes hores de vida i què ha succeït després de quatre anys amb aquells que l'envoltaven: el marit, el pare, les filles. Tot entrellaçat amb els records del marit d'aquell dia i el contingut d'una carta misteriosa que la dona va escriure abans de morir. 


Quan vam sortir de l'hotel aquell matí de juliol, ni ella ni jo no ens pensàvem que era el nostre últim dia. Mil vegades he rememorat les últimes hores, mil vegades n'he recreat tots els detalls. És una data que no se me'n va de la memòria. Ara, quatre anys després, em sembla que tot tenia un caràcter premonitori que jo no vaig saber llegir.

La història es centra en el jove vidu, i està enriquida per la narració caleidoscòpica que l’autor proposa. Aquesta ens dóna un retrat molt acurat de la família, de com a cada persona li afecta la mort d'algú estimat i també una visió més àmplia de les conseqüències d'una desgràcia així. Ens agrada pensar que l'autor vol mostrar que hi ha moltes maneres d'afrontar una situació semblant, i, que en el fons, seguir endavant i tenir una vida digna és possible.

Ajudar al meu gendre a pujar les nenes sanes em distreu. No sóc un avi dels que canten cançons i juguen amb els néts. Però em dedico a les nenes amb la mateixa escrupolositat amb què un dia em vaig lliurar a la medicina.

La novel·la està plena de tristesa, pèrdua, absència. És la vivència del dol per la mort d’una persona estimada. Ens ha faltat esperança, però a canvi hem obtingut unes quantes reflexions sobre la vida, la mort, l'amor i el dolor. És un llibre dur però escrit amb una delicadesa i una cura palpables. 

L'única cosa que ens ha sobtat és la raresa d'alguns personatges. Creiem que, encara que aquests (i les seves respectives veus) estan ben aconseguits, en alguns moments fallen. La personalitat de la dona ens ha semblat de vegades irritant, el pare, una mena d'autòmata, i les nenes una mica massa forçades (encara que són molt entranyables). Sigui com sigui és innegable que no és un llibre fàcil d’escriure, i, per tant, lloem a l'autor per la seva bona feina. El recomanem les tres sens dubte.


Fins la pròxima, biblioviatgers! *(Que estrany que queda això en català!)*

4 comentarios:

  1. Pues no conocia el libro pero me alegra ver que te ha gustado tanto ^^ Gracias <3

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, estuvo bien. Nos gustó bastante a las tres :D
      ¿Sabes catalán? Bueno, aunque no lo sepas se puede entender, supongo, en contexto, pero es curiosidad :)
      Besos. <3

      Eliminar
  2. ¡Hola!
    Sempre que llegeixo un llibre en català, em pregunto si hauria de fer com vosaltres i fer la ressenya en el mateix idioma. Pero bueno, veig que us ha agradat el llibre i això és important. Jo ara mateix no crec que pogués llegir-ne un així, per això.

    ¡Un petó!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Hola!
      En general jo llegeixo en castellà, per això totes les meves ressenyes estan escrites en aquest idioma. Però quan llegeixo un llibre en català, com és aquest cas, m'agrada fer-les en català. Tinc el llibre en general i els noms i tot en català a la ment, i, en el fons, també és la meva llengua. De totes maneres, haurie de fer-ne més, realment la majoria que escric són en castellà ( tindré dues en català com a màxim).
      És una pena que no et cridi, està realment bé. Sigui com sigui, m'alegra que t'hagi agradat la ressenya.
      Un petonet.

      Eliminar


¡Gracias por comentar!
- Eres libre de decir lo que quieras, siempre y cuando seas respetuoso
- No se aceptan comentarios íntegramente de "spam"
Dicho esto, nos leemos.